Tiana-Collserola 2008  




SORTIDA A COLLSEROLA Ó PERQUÉ TANTES CAIGUDES I TANT POQUES PUNXADES  

  Doncs bé, al matí del 14/06/2008 eran nou intrèpids riders disposats a conquerir Collserola. I direu, per qué erem tant pocs?, potser és temporada de platja?, potser havia ressaca de la festa petita?, potser encara estàven celebrant els gols d'Espanya?

 El cert és que cap a mig quart de nou em engegat els motors en David Barea, l' Alfons , en Claudi , en Rafel, en Paco (Francisco Mazuelas), dos amics d'en David bastant canyeros (l'Albert i en Manolo) i jo mateix en Toni Clària.

 En Alfons, com és clàssic amb ell ens anava conjuntat amb els seus "manguitos" i les seves perneres; encara que en Paco i jo ens em posat els manguitos també per si de cas. Els demés, doncs a "pecho lobo".

 Així que ens posem en marxa primera bronca al parc del Teletubbies: per qué passeu el semàfor en vermell, no veieu que us treuran punts?, vale, vale, a respectar els semàfors i donar bona imatge de club, que si no clatellada

 De bon matí es veia la zona de Collserola i Montserrat ben tapades, així que alguns com en Rafel ja patien: com plogui m'en torno!, entesos.

Arribem a la zona de Sant Jeroni sense problemes després d'anar pel lateral de la ronda (aixó sí respectant els semàfors com si fossim uns "carreteros" experimentats) i a partir d'ací comença una mica de confusió: qui porta el track? per on anem? pista o corrios? café o tallat?(aixó és conya).

 Total que busquem un corriol entre en David, en Paco i jo i ens fem un cacau. Apa, a agafar les bicicletes i a caminar!. I com no, bronca dels veterans: així no arribarem mai a Collserola! i tenien raó....

 Total, que arribem a la vora del poblat ibèric després de pujar per la GR, on per cert ens ha passat a tots plegats un paio corrent com si res (ací es demostra el nivell dels saltamarges) i quan arribem a la famosa llarga trialera que va fins a Montcada els primers dubtes: l'Alfons i el Rafel es negaven a baixar per allà, els nostres visionaris veterans estàven ensumant el perill d'aquella baixada!. Així que tots dos, en Paco i jo mateix agafem un camí alternatiu que passa per aquell barri de Santa Coloma d'adalt de tot amb els blocs pintats de colors, ves per on no recordo el nom.

 De mentres, patapam!, primera caiguda del día, a càrrec d'en Quisso. Resultats: ferides varies al lateral del genoll, així que a gastar aigua.

 De mentres nosaltres quatre estàvem vorejant  la baixada i vent vorejada, 5qui´.lòmetres de més!. Per descomptat, els mòbils treient fumm... Que feu que no veniu, estem al riu Besos de fa estona, etc ,etc. Un cop arribem al pont de Montcada, plantada d'en Rafel: és molt tard i m'en vaig cap a casa, així que quedem vuit.

 Travessada de Montcada sense incidències i arribem finalment al principi de Collserola, on ens fem la foto de rigor; be a alguns ens han fet la foto pixant d'esquenes, però al menys a mí d'esquenes no s'em veu res...

 I comença Collserola, com comença la baixada, els més jovenets (David, Manolo i Albert) es posen al devant, i en Paco comet la bejenada de posar-se darrera d'ells. Que ha passat?, Doncs segona castanya del dia!!, en Paco fa un mortal amb bici!. Resultat: patilla trencada (la de les ulleres) i casco mig abonyegat. Mentres comentem la jugada catacrack!! tercera gal.leta! En Claudi s'esgarrapa tot l'avantbraç. De moment, és tot un rècord. Com es pot enrecordar algú de les punxades si aixó és més divertit?

 Pels camins de Collserola em disfrutat com babaus, aixó sí havien algunes pujadetes que deu ni do!. I és clar, pujar per pistes és molt avorrit.... La veritat és que l'hora d'esmorçar no arribava mai, inclús hi ha hagut un "conato" de motí per part de molts, ja portàvem aprop de 3 hores i mitja sense tastar res.

 Pujada final: la temible matamatxos. Gairebé o jo diria que tots ens em portat com uns senyors i la hem passat, però ai!! faltava la megaòstia del dia. Ja sabeu que després de la matamatxos venen uns corriols i finalment s'acava en una baixada molt curta i pendent. Els tres jovenents l'han fet sense problemes, però necessitàvem allò que es diu col.loquialment una foto GUAI. Doncs finalment ha sigut un video GUAI: l'Albert, el més expert i valent de tots els presents, ens ha deleitat amb una senyora gal.leta en la seva segona baixada digna del YOUTUBE segons deian per allà.... A més d'un se li ha atravessat l'entrepà de tant que ha rigut amb el video. No tè desperdici.

 Ara venia la part més divertida: les baixades (tècniques i no tècniques). Hem fet un munt de baixades que ni m'enrecordo, han hagut, que jo sàpiga una caigua i mitja més d'en paco. Vaja que si em deixan per allà, m'he de quedar a dormir al bosc de les voltes que ens ha donat en David.

 Finalment, no em pogut fer la cerveseta al merendero de Collserola per que s'ens feia una miqueta tard, així que em alleugerat la tornada, no sense oblidar de fer el famós "tobogan" una baixada que treu el singlot: és una forta pendent de uns 30 metres que als metres inicials te entre 6 i 7 arrels gruixudes atravessades. Ací si que els tres joves han complert com a MATXOS i finalment hantrencat el malefici de les galetes.

 En Paco i jo en fet via a la tornada, per que sens feia tard i finalment em aconseguit complir amb el planning: arribar a las 14h en punt!.

Conclusió: ens hem fomut un munt de gal.letes i em vist més sang que en un escorxador, però aixó sí NI UNA PUNXADA.

Redactor:

Toni Clària